Canyelles a Lleida: “cal estendre els valors de l’RSE no solament al llarg de la cadena de proveïment sinó en tota l’esfera d’influència”

Rafel Oncins (Plusfresc), Teresa Benet (Shalom), Josep Maria Canyelles (Respon.cat), Jordi Piqué (Tressis), Yolanda Soria (Lions)

Rafel Oncins (Plusfresc), Teresa Benet (Shalom), Josep Maria Canyelles (Respon.cat), Jordi Piqué (Tressis), Yolanda Soria (Lions)

Valoració personal de què ha passat aquests darrers 10 anys en RSE

Primera. L'RSE va néixer i ha estat coneguda per les seves grans tres dimensions, l'ambiental, l'econòmica i la social, tríada que ha anat associada a expressions d'èxit conceptual i comunicatiu com el Triple compte de resultats (Tripple Bottom Line, en anglès), o les tres P que corresponen a People, Planet, Profit. Aquesta segmentació de l'RSE col·labora a fer entendre l'RSE com una suma de diverses bones pràctiques departamentals sovint inconnexes entre elles o amb una dificultat per comprendre el sentit integral o holístic dins l'organització d'aquest enfocament de gestió. Sovint es confon l'RSE amb les seves bones pràctiques, no comprenent que l'RSE és sobretot un estil de gestió, que lògicament es concreta en bones pràctiques. Amb la crisi d'inici del sXXI marcat per Enron i les punt.com es va posar damunt la taula la importància del bon govern en una gestió integral, coherent i congruent de l'RSE. Sense tenir en compte els cinc vectors de l'RSE (impactes econòmics, socials, laborals, ambientals, i bon govern) no podem tenir una veritable RSE, ja que de fet és el bon govern ètic i responsable el que permet fer d'inductor dels altres i d'aglutinant.

Segona. El diàleg amb els grups d'interès és un element metodològic constituent de l'RSE, sense el qual no es pot parlar en rigor d'RSE. Podríem parlar fins i tot d'empresa ètica o d'empresa sostenible, però no d'empresa responsable en el sentit de l'RSE. Lligant amb la reflexió anterior, a algunes empreses els va costar d'acceptar que havien d'establir canals per al diàleg amb els seus grups d'interès, perquè consideraven que si tenien uns valors ètics i milloraven la sostenibilitat dels impactes ja s'estaven comportant de manera responsable. Però oblidaven que l'RSE és un estil de gestió per al segle XXI, desenvolupat amb el correlat de la Societat del Coneixement, i concebut per a donar resposta a la complexitat creixent dels contextos externs i interns de l'activitat empresarial. Així, l'RSE, a partir del diàleg amb els stakeholders, ens permet entendre què és el que la societat espera de nosaltres, alhora que els processos d'interacció no han de ser meres formalitats sinó que han de ser la manera de crear confiança i l'oportunitat per a crear innovació social i avançar-se al futur, tant en gestió de riscos com d'oportunitats.

2015-10-22_Jornada_Corresponsables_Lleida_Josep_Maria_Canyelles_Respon.cat_salaTercera. L'RSE ha esdevingut un must per a algunes empreses, especialment les grans, cosa que permet una doble lectura; per una banda positiva perquè expressa un cert triomf per fer que els principis de l'RSE siguin molt rellevants, però per altra banda negativa en el sentit que empreses que no hi creuen de manera profunda fan ús del concepte i l'acaben pervertint de cara a l'opinió pública. Per sort, veiem empreses que finalment acaben exposades davant els focus mediàtics i àdhuc judicials, com a conseqüència d'una cosa pitjor que un incompliment legal, un incompliment que a més també ho és d'uns compromisos corporatius de gran calat estratègic.

El fet que algunes grans empreses acabin desmuntades en la seva imatge pública permet amplificar el discurs segons el qual una empresa insostenible o irresponsable avui no té futur. Però alhora també pot comportar un nou descrèdit per a l'RSE si algú observa que finalment l'RSE és això: un discurs sota el qual pot haver-hi moltes ombres. El que cal és superar alguns errors que venen de lluny, començant per ser tots més estrictes en l'aplicació de l'RSE. Però sobretot no acceptar aquelles crítiques fàcils que diuen que el que cal és superar l'RSE i anar més enllà. El que cal és demanar a certes empreses que parlen d'RSE que deixin de fer-ho i es limitin a parlar de bones pràctiques ambientals, o laborals o de filantropia, etc., però que no contribueixin a la confusió fent servir el concepte d'RSE quan no els correspon. I una manera d'entendre-ho seria quan algunes grans empreses parlen d'RSE però cobren a 30 dies i paguen a 100, 200 o 300, amb uns guanys financers equivalents a un terç dels seus beneficis anuals i havent provocant la desaparició de moltes pimes durant aquests anys de crisi per problemes de tresoreria impossibles de solucionar en el mercat.

Quins són els reptes de futur de qualsevol organització que vulgui ser responsable i sostenible, per al cas de Respon.cat?

Respon.cat té els reptes de fer créixer en quantitat i en qualitat les empreses compromeses amb l'RSE. En quantitat perquè volem que hi hagi moltes més empreses que a Catalunya s'incorporin a la gestió conscient de l'RSE, amb uns objectius, una metodologia, uns resultats, però també en qualitat, en el sentit d'un major aprofundiment en el sentit de compromís, en els valors i actituds tant corporatius com de les persones, en vinculació al model de negoci i a la cultura corporativa, en incorporació de la sostenibilitat als processos claus del negoci i els objectius estratègics, com la innovació, la internacionalització, les aliances, la fidelització, la reputació, etc.

A més, també pretenem reforçar el propi sentit de l'RSE en tant que organització, donant resposta al que la societat espera de Respon.cat, començant per les expectatives dels mateixos constituents, les organitzacions associades. En aquest sentit, un exemple rellevant és la sessió anual de diàleg amb les empreses membres que farem aquest proper dimecres, que servirà per identificar reptes i inquietuds i per marcar objectius de futur.  Respon.cat ha de ser exemplar en la gestió de la pròpia responsabilitat social, i altres dels factors rellevants són el model de governança amb una Junta directiva molt representativa i amb una alternança àgil. També cal destacar en aquesta línia la voluntat de construir la pròpia legitimitat, en la mesura que Respon.cat neix amb el repte de ser l'organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya, fet que requereix també la complicitat del conjunt del teixit empresarial, institucional i d'altres organitzacions empresarials per a poder exercir amb plenitud aquesta funció.

I a nivell més personal, com a expert, quins són els reptes de futur de qualsevol organització que vulgui ser responsable i sostenible?

Primer. Estendre els valors de l'RSE no solament al llarg de la cadena de proveïment sinó en tota l'esfera d'influència. Ja han quedat enrere les concepcions d'una ètica reclosa solament a les parets de les respectives organitzacions, i una empresa amb sentit de l'RSE ha d'assumir les responsabilitat que es deriven, riu amunt, de la cadena de proveïment, molt especialment en aquelles empreses que disposen d'una posició de domini en la cadena i d'una capacitat d'exercir el seu poder. Ara, a més, ha arribat el moment de fer un salt i demanar a les organitzacions que, en funció de la seva capacitat, puguin exercir la seva influència responsable tot al seu voltant, en la seva esfera d'influència. De fet, les empreses avui dia són un espai on es gesten i desenvolupen valors i on prenen cos en actituds concretes, de manera que ja no podem limitar-nos a esperar que altres institucions com les escolars promoguin uns valors que després s'integraran a les empreses sinó que hem de partir de la idea que les empreses són actors centrals en la configuració dels valors de la societat i, per tant, de les persones.

Segon. Defensem que tota mena d'organitzacions, grans i petites, privades, socials i públiques, indistintament, han de gestionar la seva responsabilitat social, facilitant que en els diversos territoris es donin de manera creixent relacions entre organitzacions sensibles, que permetin que l'RSE prengui rellevància social. La suma dels models d'RSE, RSA, RSO, RSU... és a dir, de les empreses, administracions, organitzacions socials, universitats, etc., hauria de permetre parlar de territoris socialment responsables. I especialment si finalment podem començar a parlar d'RSI, és a dir, de la gestió de la responsabilitat social dels propis individus i famílies en les interaccions en el mercat, a partir de la compra responsable, la inversió responsable, o la vinculació ètica en el context laboral, professional o empresarial. Si en el primer cas hem situat el vector de dins de l'empresa enfora, ara l'hem posat de fora cap endins, ja que un ambient empresarial procliu a valorar l'RSE facilitarà en gran mesura que aquest enfocament de gestió esdevingui més rellevant i passi a formar part de la manera de fer empresa.

Tercer. L'RSE ha de formar part del model d'empresa i de la seva estratègia corporativa, desenvolupant el business case. Una responsabilitat social que no estigui en aquest nivell no generarà interès empresarial i no serà sostenible. Una responsabilitat social que sigui col·lateral i no toqui el cor del negoci estarà vinculada a enfocaments filantròpics o bonistes que no garanteixen una profunditat i una sostenibilitat en el impacte, o bé tindran un caràcter departamental que la convertiran en una millora no fonamental. Definitivament cal avançar sense recança i sense vacil·lacions cap al model de negoci sostenible, que posi l'RSE en el centre i que estableixi el lligam de causa - efecte amb l'èxit corporatiu.

Quart. Anant encara més endins en el model d'empresa, cal que l'RSE formi part de la cultura organitzacional, que formi part dels valors i que sigui una manera de sintetitzar que la persona es troba en el centre de l'organització i que les inquietuds socials són respectades. L'RSE de l'empresa del segle XXI ha de donar resultats a partir de la plena dissolució del concepte dins la cultura organitzacional, i per extensió dins la cultura empresarial del territori. L'RSE ha de formar part de la manera de fer empresa, si més no per a les que aspirin a l'excel·lència, deixant al marge les mediocres si es vol. No hauríem de considerar com a modèlica, com a exemplar, com a mereixedora de premis, reconeixements o lloances, cap empresa que no disposi d'uns mínims compromisos, estil, rendiment que integrin l'ètica i la responsabilitat social.

Notícia anterior: Respon.cat participarà a la Jornada Corresponsables a Lleida

Anterior [Càpsula formativa d'RSE] Sense lideratge responsable no hi pot haver RSE
Següent Empreses membres de Respon.cat han treballat en la definició de les prioritats pel 2016

També et pot interesà

Encara podeu col·laborar en el Pitching solidari!

Ja tenim 4 empreses de Respon.cat col·laborant en el Pitching solidari del Marketplace!Atenció: a més d’aquestes, amb perfil de comunicació, també podem aportar algunes empreses més per a fila zero.Quatre

Quines són les 37 empreses promotores de Respon.cat?

Aquest dimecres es va constituir com a associació Respon.cat, la iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya, amb una assemblea general constituent integrada per les empreses que ja

Només les empreses que adoptin un rol conscient de transformació social sobreviuran, afirma Ferran Rodés davant les empreses membres de Respon.cat

Ferran Rodés ha defensat que l’empresariat s’ha de preocupar molt per les desigualtats creixents, tant per raons ètiques com per a la sostenibilitat econòmica i social. Ha participat en un