Empreses i tercer sector apel·len a l’escolta mútua perquè l’RSE aporti veritable valor a la societat

ImplementaRSE_Respon.cat

  • Es presenta Respon.cat com a una xarxa d’empreses compromeses amb la responsabilitat social
  • Canyelles mostra les accions que es porten a terme i explica el sentit del projecte Focus de l’RSE a Catalunya, complementari als ODS

L'empresa d’economia social Apunts i la Càtedra d'Economia Solidària de la Universitat Abat Oliba CEU han celebrat la segona edició de la Jornada ‘Implementar la RSE’, que aquest any s'ha organitzat amb el lema ‘Del diàleg a la co-creació amb grups d'interès social’.
En la inauguració, al costat de la directora de la Càtedra, Carmen Parra, i el director gerent de Apunts, Julio Castillo, que han apel·lat a la necessària aliança entre “coneixement, empresa i empresa social”, ha participat el comissionat d'Economia Cooperativa i Social de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Via. Pel que fa a l'RSE, aquest ha apuntat la necessitat que “els valors declarats siguin valors practicats” i de treballar més intensament l'aspecte de la responsabilitat en les pimes. Així mateix, ha al·ludit al concepte de “empresa ciutadana”, preocupada de generar “excedent societari”. Una idea amb la qual l'Ajuntament de Barcelona vol ser coherent, com es demostra amb la implantació de les clàusules socials per a les compres públiques, ha argumentat.
Diàleg per fer estratègia
El Responsable de Responsabilitat Corporativa de Calidad Pascual i membre de DIRSE, Francisco Hevia, ha obert el torn de ponències i taules rodones amb la conferència inaugural. Aquest ha cridat a un canvi de paradigma per tornar a situar a la persona al centre de l'activitat empresarial. Es requereix per a això una actitud d'escolta amb els grups d'interès, quelcom que havia fallat durant les últimes dècades, en les quals “es va prioritzar la retribució de l'accionista”.
Una vegada interioritzat el missatge dels grups interès, cal incorporar-ho amb coherència en l'estratègia perquè tingui reflex en la cadena de valor, una decisió que ha d'adoptar el Consell d'Administració, “doncs només aquest té legitimitat suficient per fer-ho”, ha expressat Hevia. A més, ha afegit, cal ser conscient que gran part dels objectius “no es podran complir dins l'organització”, raó per la qual cal recórrer al diàleg i la co-creació per generar “solucions”. S'implantaria així una lògica que superaria a la de la mera responsabilitat empresarial per instal·lar-se en el concepte de la “creació de valor compartit”. “Consisteix a decidir amb un tercer i obrir les portes de la companyia”, ha afirmat el ponent. L'obertura a la societat és gairebé un imperatiu per a l'empresa, doncs “la companyia que es tanca al món estarà morta, ja que no sabrà entendre al consumidor”.
Co-creació sostenibuaoapunts2le i amb impacte social
En la primera taula rodona de la jornada, que ha estat moderada pel vicedegà de Publicitat i Relacions Públiques de la UAO CEU, Andreu Barrabino, s'ha parlat de co-creació sostenible i impacte social. El responsable de Sostenibilitat de IKEA Badalona i Sabadell, Norberto González, ha destacat el Poder de la Infància com un projecte que recull el compromís de IKEA per respectar, protegir i promocionar els drets dels nens i nenes al llarg de tota la seva cadena de valor i que reflecteix a més el poder que aquests tenen per transformar la presa de decisions de la companyia. “És per això que aprofitem la nostra capacitat com a empresa per sumar esforços i dins del programa intern “Quines bones peces”, que aglutina les accions de voluntariat prestades per nosaltres, els empleats, estem molt orgullosos d'impulsar iniciatives d'aquest tipus en la nostra Comunitat, amb especial atenció a la creació d'entorns que puguin ser anomenats “llar”, la promoció del joc com a mitjà d'aprenentatge i l'estímul de la creativitat i la empleabilitat com a mitjà d'integrar i promocionar la diversitat en el nostre entorn”, ha explicat.
Igual que Norberto González, la responsable de RSE de Claror, Ester Benach, ha destacat la importància d'iniciar les accions de cooperació des d'una actitud de “escolta activa”. A partir d'aquesta, es poden desenvolupar altres conceptes com a “coresponsabilitat, estratègia compartida, treball en xarxa o pla comunitari”. Elements que, al seu judici, han confluït en la creació de l'espai ‘Can Roger’, que és al mateix temps menjador social, hort, escenari artístic i camp de jocs per als nens.
El desenvolupament i l'accessibilitat de les noves tecnologies proporcionen també un camp amplíssim per a la col·laboració i la satisfacció de necessitats socials. Aquest és l'enfocament que m4Social li ha donat a la iniciativa Factory, en la qual es posen en relació les necessitats dels agents socials detectades i degudament “perimetrades” amb la creativitat del col·lectiu emprenedor, les idees del qual es materialitzen en projectes tecnològics en el desenvolupament dels quals són assessorats i l'impacte social dels quals és després avaluat. D'explicar-ho s'ha encarregat el coordinador d'Innovació i Projectes de M4Social, Daniel Lorente.
Coaching per millorar l'entorn laboral
Un dels objectius de la jornada era donar projecció a fórmules reeixides de col·laboració entre empreses i tercer sector. Com a exemple, s'ha pres el del programa Bitàcola. Dos de les seves representants, Sònia Yanguas i Silvia Vílchez, han exposat les línies essencials d'aquesta iniciativa que pren el coaching com a eina per “generar benestar emocional en l'entorn laboral”. El que s'ofereix és un servei de coaching per a persones que pateixen malestar psicològic, de manera que es previnguin els efectes negatius ja siguin personals com en el propi equip o lloc de treball. Un aspecte especialment interessant de Bitàcola són els itineraris d'èxit dissenyats per treballar capacitats i inserció laboral. Des de 2010, 500 persones s'han beneficiat d'aquest programa, que ha ajudat a la conservació del lloc de treball, a la reincorporació de les persones que estaven de baixa i al fet que treballadors en l'atur trobessin ocupació (un 40%).
Plataformes de trobada
El desenvolupament de polítiques de RSE requereix de l'existència de plataformes propícies per a la trobada dels diferents agents implicats. En la qüestió de la conciliació de la vida personal i professional, aquest espai de connexió ho ofereix la Xarxa d’Empreses Nous Usos Socials del Temps (XNust). Creada al 2006 per l'Ajuntament de Barcelona, actualment aglutina a 108 empreses. Tal com ha subratllat la tècnica del programa de ‘Temps i economia de les cures’, Carme Carrera, XNust persegueix un triple objectiu: “reconeixement” del treball de les empreses que afavoreixen la conciliació (cosa que es fa, entre altres accions, amb el Premi a l'Empresa Innovadora en Conciliació i Temps), “intercanvi i difusió d'experiències” sobre conciliació i gestió del temps i aprofitament de les “sinergies” amb altres xarxes.

Aquest tipus de xarxes o plataformes tenen en comú la virtut de servir de punt de suport i referència a empreses i institucions en el desenvolupament de les seves accions de RSE. És el cas, per exemple, del programa ACO2rds Voluntaris, impulsat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya per donar “eines, suport i reconeixement” a empreses que voluntàriament es presten a reduir els gasos d'efecte hivernacle, tal com ha assenyalat Iñaki Gili, responsable de l’Àrea de Mitigació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. L'acompanyament que ofereix ACO2rds Voluntaris comprèn la realització de “un inventari al que es dóna seguiment anualment” i la implementació de mesures per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Les mesures suggerides poden afectar a l'àmbit del consum de combustibles en instal·lacions fixes, a l'ús més eficient dels transports o al consum elèctric, entre d’altres. A més, Gili ha fet referència al Programa Voluntari de Compensació. Al programa es pot participar com a promotor, la qual cosa implica la realització de projectes de reducció d'emissions a Catalunya per vendre al mercat voluntari de compensació d'emissions, o com a comprador, mitjançant la compra de reduccions d'emissions com a forma de compensar voluntàriament les emissions que no s'han pogut reduir internament.

A la tasca d'aglutinar i fer convergir es dedica Respon.cat. El coordinador d'aquest organisme, Josep Maria Canyelles, ha enumerat algunes de les accions que s'emmarquen dins d'aquest: el pla d'acció d'RSE a mida per a petites i mitjanes empreses, els premis Respon.cat o el projecte Focus de l'RSE, pensat per identificar les àrees prioritàries a les quals hauria d'atendre l'acció social a Catalunya. En definitiva, Respon.cat comporta una trucada a “lideratges responsables per construir entorns ètics i de gran compromís”.
La taula ha estat moderada pel professor de la Universitat Abat Oliba CEU, Antoni Viladomat.
Reconeixements a empreses responsables
Les jornades han conclòs amb el lliurament dels reconeixements a empreses que han destacat pels seus projectes i política d'RSE. Del lliurament s'han encarregat el conseller d'empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget, el rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Carlos Pérez del Valle, i el director d’Apunts, Julio Castillo. Les empreses guardonades han estat HP, en la categoria de Valors Socials; IKEA, en la categoria d'Innovació Social; i Quirónsalud, en la categoria de Promoció de la Diversitat.
El conseller ha defensat el paper de l'empresa i de l'empresari com una part plenament integrada en el seu entorn. Les empreses “no són una cosa aïllada” sinó que estan en permanent interacció amb la societat en la qual s'insereixen. De fet, ha assenyalat, la RSE suposa “interacció, practicar els valors en la societat”. Tant és així, que s'ha atrevit a assegurar que a Catalunya hi ha moltes pimes que fan accions que, en essència, són de RSE encara que elles no les tinguin identificades com a tals.
Font: www.cetapunts.org

Anterior Els enginyers voluntaris: fer possible l’impossible
Següent Empreses responsables, article de Lozano i Castiñeira al Punt Avui

També et pot interessar

El nou paradigma col·laboratiu

Un dels projectes de referència de l’Institut Cerdà és ll Servei de Suport a la gestió de Crisis (SSgC). Es tracta d’una iniciativa pionera a nivell mundial, a través de

Hem elaborat la RSEpta de la Responsabilitat Social!

En el marc de la jornada de Networking amb pimes participants del les diferents edicions de l’RSE.Pime s’ha elaborat la RSEpta de la Responsabilitat Social. L’RSE.Pime és una oportunitat per a

Santacreu: “avui fem un pas rellevant en la trajectòria de l’RSE a Catalunya” #responcat

Tuits en ordre invers: respon.cat ‏@respon_cat  4 h Santacreu: #responcat no és de grans empreses. També obert a pimes, perquè l’RSE ha de ser transversal a totes les empreses i sectors Expandir