Entrevista a Ester Benach, Fundació Claror

  • En el marc del dia internacional de la llengua materna, hem entrevistat la cap d'RSE de Fundació Claror, Ester Benach.
  • Fundació Claror, empresa membre de Respon.cat, promou el català com a llengua vehicular potenciant-ne l’ús amb el projecte clarorencatalà

 Ester_Benach_Claror_llengua_materna_Respon.catEster Benach i Diaz, cap de Responsabilitat Social Corporativa de Fundació Claror

  1. De quina manera el català es constitueix com una part de la identitat de Fundació Claror?

La catalanitat és un dels valors més importants de la Fundació Claror, present des dels seus orígens.

L’embrió de l’entitat es troba en una Cooperativa de pares, mares i mestres que l’any 1978 van decidir fer-se càrrec de l’Escola Sagrada Família, que fins aleshores era propietat dels jesuïtes. Va ser llavors quan la Cooperativa va definir l’esperit que impregnaria l’ensenyança a l’escola: laica, catalana, mixta, popular i arrelada als corrents pedagògics avantguardistes de l’època.

Aquest esperit seguia viu anys després, quan el 1987 l’escola va entrar a formar part de l’escola de la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya i la Cooperativa es va transformar en la Fundació Claror per gestionar el petit equipament esportiu que havien construït per als alumnes i, també, per al barri.

I aquest esperit segueix viu avui. A Claror hem crescut molt des d’aleshores però no hem deixat mai de defensar un model de gestió inclusiu, d’esport per a tothom, que aposta clarament pel municipalisme i que té en la catalanitat un dels valors desplegats en el que anomenen Més que fitness: “som d’aquí, som catalans, som una entitat catalana i compromesa amb la cultura, la llengua i les tradicions del nostre país”

  1. Quines són les estratègies de Claror a l’hora de promoure l’ús del català amb cadascun dels seus grups d’interès?

La llengua vehicular a la Fundació Claror i els clubs que gestionem és el català. Tots els suports informatius i publicitaris els fem en català i no tenen versions per raó de llengua, excepte en clubs amb una alta assistència de turistes on fem algun suport en diferents idiomes, en especial, les normatives d’ús dels espais.

L’any 1995 vam ser de les primeres entitats esportives en tenir web pròpia i en català i molt abans estàvem editant la revista Claror, una de les primeres revistes en fer difusió d’aspectes relacionats amb l’activitat física i la salut, editada íntegrament en català.

Per promoure l’ús del català vam arribar a un acord amb el Consorci de Normalització Lingüística i des del 2014 promovem parelles lingüístiques als Clubs. Això vol dir que qualsevol persona usuària o treballadora dels Clubs pot apuntar-se al programa ja sigui per ensenyar o per aprendre el català. Des del 2014 ja hem creat 27 parelles i aquest mes d’abril impulsarem novament la campanya per seguir sumant persones a les parelles de conversa.

  1. Quin és l’stakeholder o grup d’interès per al qual ha estat més difícil definir una estratègia i per què?

El grup que presenta més dificultats és l’equip professional, sobretot en l’àmbit tècnic. L’excel·lència en la gestió ens fa innovar molt en les activitats i sovint incorporem activitats que venen de fora de Catalunya. Les formacions, per tant, es fan en castellà, amb molts anglicismes i amb un vocabulari força específic. Això fa que els tècnics aprenguin les coreografies o els exercicis d’una determinada manera i, després, és molt difícil d’adaptar-ho a classe.

4. El món de l’esport és ple d’anglicismes. Quina és la proposta de Claror per incorporar la terminologia del sector al seu funcionament sense renunciar ni perjudicar l’ús del català?

La intenció de l’entitat no és que totes les sessions esportives es facin íntegrament en català sinó que els tècnics usin de manera indistinta els dos o tres idiomes. Potser els termes més tècnics de l’exercici es diuen en castellà o en anglès però la interacció amb el client té moltes altres facetes que es poden fer perfectament en català (benvinguda, comiat, motivació, correcció...)

De tota manera, molts cops s’usen termes en castellà perquè es desconeix com es diuen en català. Això passa molt quan s’anomenen parts del cos o exercicis específics. És per això que fa cosa d’un any que estem elaborant un glossari de paraules usades en el món de l’esport i l’activitat física on hi trobem la versió catalana, castellana i anglesa.

El glossari el difondrem a partir de l’abril a tot l’equip, juntament amb una campanya interna per promoure l’ús del català a les sessions d’activitats dirigides.

També vam col·laborar en l’elaboració d’un suport de lèxic de natació ‘De cap a l’aigua’ i de futbol sala ‘Cinc contra cinc’, elaborats per l’Ajuntament de Caldes de Montbui, el Consorci de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya i el centre de terminologia Termcat.

5. Fundació Claror, una entitat que promou l’esport, la salut i el lleure, ha creat una aliança amb el Consorci de Normalització Lingüística. D’on sorgeix aquesta aliança i quin és el seu propòsit?

Totes dues entitats tenim un objectiu comú, que és promoure el català. Per tant, l’aliança és molt natural. El CNL ens dóna suport en la creació de les parelles, ja que no sempre podem quadrar ensenyants-aprenents amb persones dels Clubs.

També ens ofereix molts recursos per a l’aprenentatge del català. Per exemple, la possibilitat d’oferir formació gratuïta a treballadors/es de l’entitat. Són vies que hem començat a explorar i que durant aquest 2018 anirem consolidant.

Una de les claus per garantir l’èxit dels programes és la convicció de l’equip directiu i el fet d’establir pautes per tal d’alinear les eines que tenim a l’abast amb els processos operatius.

 

 

 

Anterior Convocatòria reunió transposició directiva Informació No Financera
Següent [Article] Empresa i llengua catalana, de Bernat Gasull

També et pot interessar

Amb l’aplicació de mesures de conciliació laboral, a Vallformosa s’ha aconseguit una organització més competitiva

Amb motiu de la Setmana dels Horaris, entrevistem Joan Suriol, director de Recursos Humans de Vallformosa. Suriol afirma que “amb l’aplicació de mesures de conciliació laboral a Vallformosa s’ha aconseguit un millor

Les empreses del Grup Clade volen anar un pas més enllà en RSE

Grup Clade és membre de Respon.cat des de l’orígen de l’organisme i ocupa una de les vicepresidències des de que es va constituir en associació. Respon.cat felicita i aplaudeix la

[Vídeo] Què aporta a Calidad Pascual ser membre de Respon.cat?

Micro entrevistes realitzades a empreses membres de Respon.cat. Calidad Pascual mostra el sentit de l’RSE per a la seva organització i què els aporta ser membre de Respon.cat