Gestió de la responsabilitat lingüística

L’agenda local definida pel Projecte Focus es treballa de manera interrelacionada amb l’agenda global, representada principalment pels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.

Eines i recursos per a la gestió de la responsabilitat lingüística de les empreses

El paper de les empreses a l’hora d’operar en societats amb identitats diferenciades és una matèria rellevant en la gestió de la responsabilitat social, ja que més enllà del compliment normatiu, una empresa ha de saber valorar la rellevància que tenen aquestes identitats tant en termes de respecte a la diversitat com tenint en compte les expectatives i inquietuds de les comunitats on l’empresa opera.

El discurs de l’RSE sempre emfatitza, així, la necessitat que les empreses facin l’esforç de comprensió de les societats on operen, s’adaptin als contextos locals a partir de principis i valors universals, i tractin de donar suport al seu desenvolupament comunitari.

Tanmateix, constatem que la identitat i valors del territori constitueixen una matèria sovint absent en la gestió de la responsabilitat social de les empreses.

Per això, oferim a continuació un conjunt d’eines i recursos que poden ser útils per a les empreses, així com algunes bones pràctiques inspiradores per a les organitzacions que vulguin incorporar polítiques de responsabilitat lingüística.

Aquest treball de cerca i selecció de referències s’ha portat a terme amb el suport de l’Oficina de suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

cultura_h3

Empreses amb pràctiques de referència

Abacus

Abacus és una cooperativa de consumidors amb socis de treball referent en la distribució de productes i serveis culturals i educatius per a l’entorn escolar i familiar i la societat en general.

Any rere any, Abacus cooperativa creix en socis de consum, llocs de treball, establiments i facturació. Avui, Abacus és l’organització de consumidors més gran de Catalunya i una de les més importants de l’Estat espanyol.

La cooperativa neix amb la voluntat de normalitzar l’ús de la llengua catalana i, en coherència, la llengua de l’empresa és el català.

L’àmbit de l’atenció al client pren especial rellevància i l’empresa té protocolaritzat l’ús de la llengua en aquestes relacions.

Bonpreu-Esclat

Fundat el 1974, el Grup Bonpreu és una empresa del sector de l’alimentació de la família Font i Fabregó, amb seu a les Masies de Voltregà. Actualment compta amb 150 establiments i dóna feina a 4.000 persones. El formen els supermercats Bonpreu, els hipermercats Esclat i les benzineres Esclatoil.

El Grup Bonpreu està compromès amb la societat i els valors responsables del desenvolupament sostenible. Així mateix, Bonpreu té la llengua catalana com un element de normalitat en tots els seus aspectes: els usos interns, l’atenció oral, la publicitat, l’etiquetatge i el fil musical dels establiments.

Entrevista a Joan Font, director general de supermercats BonPreu-Esclat

Cerveses Moritz Moritz

És una marca de cervesa fundada el 1856 per l’alsacià Louis Moritz Trautmann i molt vinculada a la ciutat de Barcelona, on ha tingut una presència destacada durant el darrer terç del segle XIX i tota la primera meitat del XX.

Després d’un parèntesi de tres dècades, el 2004 es torna a rellançar una marca Moritz renovada. A Barcelona, el 2009 reobria el clàssic Bar Velódromo i el 2011 s’obrien de nou les portes de la Fàbrica Moritz de la ronda de Sant Antoni, amb un projecte arquitectònic del francès Jean Nouvel. A més, el 2013 neix un espai gastronòmic innovador, el 300 del Born, al Born Centre Cultural.

El compromís de Moritz amb la llengua catalana s’ha fet present des de la normalitat del seu ús. Així, el català és la llengua d’ús corporativa i això es tradueix, entre d’altres, en la publicitat i en l’etiquetatge dels seus productes. D’aquesta manera, Moritz és exemple de bones pràctiques en la introducció de la llengua catalana a l’àmbit socioeconòmic.

Fundació Claror Fundació Claror

(gestió de clubs esportius) és una entitat catalana i com a tal estan compromesos amb la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Així ho expressen en un dels punts que defineixen la bestline Més que fitness! que acompanya la marca. El català és la llengua de l’empresa. Tots els suports informatius i publicitaris, la revista, la web, les xarxes… estan escrits en català.

Per reforçar aquest compromís, fa uns anys van emprendre un seguit d’accions:

  • Projecte ‘Claror en català‘ 
Projecte parelles lingüístiques (de la mà del Consorci de Normalització Lingüística): abonats i treballadors poden expressar el seu desig per aprendre català o per ensenyar-lo i amb el CNL formen parelles aprenent-ensenyant.
  • Elaboració d’un diccionari català – castellà – anglès de termes esportius i relacionats amb l’activitat física i el cos.

Algunes curiositats:

  • L’any 2000 van obrir la web www.claror.org, de les primeres webs esportives en català.
  • Des del 1998 editen la Revista Claror (actualment només en format online): una de les primeres revistes que fan difusió d’aspectes relacionats amb
l’activitat física i la salut, editada íntegrament en català.
  • Van ajudar al CNL i Termcat a fer un recull del lèxic de natació. A més, fomentem la cultura i tradicions catalanes.

Mercadona

En el marc de la gestió de la responsabilitat social respecte als clients i a la societat, Mercadona incorpora bones pràctiques sobre gestió lingüística, que pretenen respectar el dret dels clients a expressar-se en la llengua oficial de la seva elecció, a més de donar compliment a les normatives legals.

Per construir un projecte de creixement sostenible i compartit, Mercadona basa totes les seves decisions en el Model de Qualitat Total, un model de gestió específic des del 1993, que ha evolucionat any rere any amb la participació de tots els qui formen la companyia que són: els clients, els treballadors, els proveïdors, la societat i el capital. L’objectiu és satisfer-los d’una manera oberta i col·laborativa, per aquest ordre i amb la mateixa intensitat.

De fet, atorga tanta importància a la figura del client que acostuma a referir-s’hi a ell com “El Cap”. Respecte al seu equip, la companyia sempre s’ha destacat per una política de recursos humans avançada i uns salaris molt per sobre de la mitjana del sector. Pel que fa a proveïdors, cada cop s’aposta més per l’especialització per oferir un assortiment eficaç que garanteixi, en cada producte i seqüencialment la seguretat alimentària, la màxima qualitat, el servei i el preu més baix possible. Pel que fa a la societat, Mercadona manté com a compromís contribuir al desenvolupament i progrés de manera sostenible per “seguir construint un model d’empresa del que la gent se senti orgullosa que existeixi”. Concretament en el cas que ens ocupa , al 2007 es va elaborar un programa per abordar el tema de la gestió lingüística en l’activitat de la companyia a Catalunya incorporant-lo a la formació de tot el personal. El criteri d’actuació passa per tres punts:

  1. Adaptar-se a l’entorn
  2. Compliment legal
  3. Compliment del compromisos de responsabilitat social

Algunes de les accions concretes que se’n desprenen són:

  1. Utilitzar l’idioma (català o castellà) en què el “Cap” se’ns dirigeixi.
  2. El tiquet de compra s’expedeix per defecte en català, amb la possibilitat a requeriment del client d’emetre’l en castellà.
  3. L’albarà del servei a domicili s’expedeix per defecte en català, però cada client pot escollir la llengua de cara a futures expedicions.
  4. L’atenció als clients a les caixes comença en general amb un “bon dia” en català, si bé aquest és un acte de normalitat sobre el qual no hi ha una exigència ferma i finalment depèn del lloc i la persona.
  5. La identificació dels productes als nostres lineals es amb etiquetes escrites en català.
  6. Des de l’empresa es considera que la normalitat és atendre cada client en la llengua de tria, sigui català o castellà.
  7. Els missatges que es transmeten per megafonia han de fer-se almenys en català, igual que els cartells i rètols d’informació de l’establiment.

Per altra banda, la persona responsable de cadascuna de les botigues té l’obligació de recollir suggeriments de millora i correcció i derivar-los cap a l’àrea de relacions externes de la Companyia.

Mútua Terrassa

Mútua Terrassa és una entitat fundada l’any 1900 que té per missió el servei a les persones, anticipant i resolent situacions i problemes relacionats amb la salut, l’autonomia personal i el benestar. Actua en l’àmbit geogràfic de Catalunya i en algunes activitats a tot el territori espanyol.

El compromís de l’entitat amb la promoció de la llengua catalana es fa palès al mateix web de l’entitat, que considera el compromís amb la llengua un dels eixos de la seva responsabilitat social. Aquest compromís es tradueix en diverses accions, entre les quals destaca l'atenció als usuaris, on s'ha codificat que el contacte inicial es fa en català.

Olaria Esports

Intersport Olaria fa vint-i-set any que forma part de la cadena internacional Intersport, cosa que els permet oferir productes de marca pròpia al costat de primeres marques mundials. El seu compromís amb la responsabilitat social es pot estructurar en els següents eixos: compromís amb la clientela, compromís amb l’equip, compromís amb la sostenibilitat econòmica, compromís amb la comunitat, amb el medi ambient i amb l’RSE en la cadena de proveïment.

Com a part del seu compromís amb la comunitat, Intersport Olaria inclou l'ús prioritari de la llengua catalana, que es fa evident en la cartelleria, publicitat, xarxes socials i comunicació en general. Respecte a l'atenció a la clientela, entenen que finalment cal atendre cada client amb la llengua que aquest esculli, com a màxima mostra de respecte. Pel que fa al grup, lamenten que encara no hagi incorporat la llengua pròpia del país al web ni a l'etiquetatge.

Responsabilitat Global

Responsabilitat Global és un think tank nascut al 2004 amb la vocació de promoure la responsabilitat social de les empreses i organitzacions i l’aspiració d’esdevenir un agent d’innovació en el camp de la cultura corporativa de les organitzacions i de la governança dels territoris.

Amb la voluntat de definir les relacions que l’entitat manté amb la comunitat, Responsabilitat Global compta amb una Política de llengües. En aquesta es manifesta que “la integració de la gestió lingüística de les empreses dins la seva política de Responsabilitat Social és un repte pendent que cal atendre perquè el seu tractament al marge suposa una anomalia dins els criteris i principis pels quals es regeix l’RSE com a disciplina i enfocament de gestió”. S’estableix també que la llengua preferent de Responsabilitat Global és el català, ja que és la llengua pròpia del territori on s’ubica l’entitat. En aquest sentit, es detallen un seguit de compromisos en relació a les pràctiques corporatives:

  • Comunicació: fer el bloc en català i traduir-lo a una àmplia varietat de llengües, inclòs l’aranès; i la newsletter en català i castellà, de manera que cada persona pugui triar l’idioma de preferència.
  • Clientela: procurar oferir els serveis sempre en català per a les organitzacions ubicades a Catalunya.
  • Proveïdors: exercir una tracció (dins del possible) i, en cas d’incompliments normatius, fer efectiva la responsabilitat ciutadana formalitzant la queixa per les vies que correspongui.

La política conclou que “el foment i l’ús normal de la llengua catalana als territoris on li és pròpia forma part d’una correcta política de Responsabilitat Social”.

T-Systems

T-Systems és una empresa multinacional que opera en tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per a corporacions multinacionals i institucions del sector públic. A Catalunya, des de l’any 2015, l’empresa col·labora amb el Voluntariat per la llengua (VxL). El Voluntariat per la llengua (VxL) treballa des del 2010 amb les empreses per facilitar que persones que tenen coneixements bàsics de català el puguin practicar amb els companys de feina o amb persones externes que el parlen habitualment. D’aquesta manera, les empreses poden oferir al seu personal millorar el nivell de català dins de l’entorn laboral i guanyen, alhora, en competitivitat, qualitat de servei i arrelament amb l’entorn immediat. Que el personal entengui el català i pugui expressar-s’hi amb fluïdesa millora la comunicació interna, però també la relació amb els clients.

El Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa gratuït per practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Els participants han de ser majors de 18 anys, i tant si es vol ser voluntari com aprenent cal disposar d’un mínim d’una hora a la setmana durant 10 setmanes i tenir ganes de parlar. Això no obstant, el Consorci per la Normalització Lingüística adapta el programa a les necessitats de cada empresa.

L’empresa, a més d’haver formalitzat un conveni de col3laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (a través de la delegació del CNL de Barcelona a Sant Martí), comparteix amb els seus treballadors i treballadores jocs lingüístics a través de la seva intranet.

Vector 5

Vector 5 excel·lència i sostenibilitat és una cooperativa que ofereix serveis d’acompanyament i consultoria a empreses i organitzacions, per tal que integrin la responsabilitat social en les seves estratègies de gestió. Entre d’altres documents vinculats a la responsabilitat social, la cooperativa compta amb una Política de compromís envers la comunitat: un document que defineix la manera com l’entitat fa palès el seu compromís amb l’entorn.

Aquest compromís es vertebra en 4 eixos: el desenvolupament comunitari, les xarxes, la llengua i la cultura. Com a part de l’eix relatiu a la llengua, el document esmenta que “Vector5 té present la gestió lingüística en el marc de la seva responsabilitat social i de l’ODS 11. Això implica donar visibilitat a la matèria dins les accions professionals, ja que és un aspecte sovint desatès, i alhora mostrar un compromís corporatiu fent que la llengua normal de gestió i comunicació sigui la catalana”.

Viena

El respecte és un dels valors de Viena. Volen que tot l’Equip Viena treballi amb Respecte: respecte envers els companys i els clients, respecte envers el producte i els equipaments, respecte envers les comunitats on som presents i el medi ambient… I per això, entre altres qüestioms, l’empresa utilitza el català amb normalitat, juntament amb altres idiomes, tant en el web com en les comunicacions exteriors i interiors als seus establiments. El seu compromís li ha valgut diversos reconeixements.

Legislació

L’ús del català ha d’estar basat en raons comercials, de qualitat d’atenció al client i en l’acompliment de la legislació i dels drets dels consumidors. Una empresa o un comerç responsables socialment han de garantir el compliment del marc normatiu, l’articulat i la intencionalitat del legislador. Des d’un punt de vista legislatiu, les empreses i els comerços han de complir les normatives lingüístiques previstes a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Llei de política lingüística, el Codi de consum de Catalunya i la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Les persones consumidores tenen dret a rebre, com a mínim en català, la documentació comercial, les invitacions a comprar, la retolació i la cartelleria. Les persones consumidores que actuïn en el marc d’una relació de consum tenen dret a ser ateses oralment en la llengua oficial que escullin, és a dir, en català, castellà o aranès. Això vol dir que quan una persona consumidora s’adreça oralment a un altre interlocutor en el marc d’una relació de consum ho podrà fer en la llengua oficial que desitgi emprar, sense cap tipus de limitació.

Eines i documents d’interès

Espai web on les empreses disposen de documentació de referencia, d’un test per saber si estan al dia en la disponibilitat del català, d’unes disposicions normatives que ho regulen o d’un apartat d’ajuts per a projectes d’organitzacions empresarials i empreses per tal d’augmentar l’oferta de productes i serveis en llengua catalana i fomentar-ne l’ús. 

Decàleg de bones pràctiques lingüístiques a l'empresa. Plataforma per la Llengua

  • A l’empresa, en català Un mercat d'oportunitats Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa. Plataforma per la Llengua
  • Guia de Bones Pràctiques. RSE i ús de la llengua catalana. Fundació PIMEC
  • Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valor a tots els grups d’interès. Josep Maria Canyelles, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Anterior Els auditors catalans identifiquen "Cinc vectors d'impacte" perquè es pugui parlar "amb propietat" d'RSE
Següent Mel Muria i l'Agrària Torelló, participants de l'RSE.Pime 2018, goardonades en els reconeixements CoopCat d'enguany

També et pot interessar

Fòrum directiu: Reforma horària

16’30 a 19’00 SOLS PER A MEMBRES DE RESPONT.CAT Convidats: Fabian Mohedano, promotor Ara és l’Hora, i Salvador Cardús, sociòleg El temps de treball és l’eix sobre el qual s’organitza

[Vídeo] Intervenció Miquel Valls Acte Reconeixement Bones Pràctiques RSE Pimes 15-12-2014

Intervenció de l’Excm. Sr. Miquel Valls i Maseda, president del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, a l’acte de Reconeixement de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social de pimes, organitzat

MartiDerm, compromís amb l’eficiència energètica

MartiDerm, empresa membre de Respon.cat, avança en el seu compromís ambiental amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Avui, Dia Mundial de l’Eficiència Energètica, és la data propícia per reflexionar sobre l’ús racional