Converses Respon.cat

Les Converses Respon.cat pretenen compartir models de negoci responsable i alhora afavorir el coneixement mutu dels lideratges de les empreses membres de l’associació.

Idili_Lizcano_Alqvimia

Idili Lizcano, fundador d’Alqvimia

Conversem amb Idili Lizcano, fundador d’Alqvimia, empresa membre de Respon.cat

Fruit de la seva orientació com a filòsof, Idili Lizcano va sentir una connexió especial amb la flora. El 1984 va transformar la fascinació per la bellesa de la natura en una empresa per fer emergir la bellesa femenina. Va adoptar tota la tradició mediterrània, partint de productes naturals 100%, i va fer una opció per no usar productes químics. De fet, prefereix no valdre’s de l’etiqueta EcoCert perquè aquesta permet un 5% de producte químic com a estabilitzant mentre que els seus productes són totalment naturals. Alqvimia és empresa fundadora de Respon.cat. Potser pel fet d’estar ubicats a Tortellà (Garrotxa), enmig de la natura, i de l’opció personal de fer ús del transport públic, no és un participant habitual de les activitats de l’associació. Hem anat al seu taller amb parlar-hi: amb aquesta entrevista ens agradaria suplir aquesta mancança i donar a conèixer la seva singularitat a la resta de membres de Respon.cat i també al conjunt del teixit empresarial que pot sintonitzar més amb aquesta filosofia compromesa.

CONVERSA: Idili Lizcano, si vols transformar la societat primer t'has de transformar tu mateix

De què et sents més orgullós?

Del producte. És el millor que té Alqvimia. Podem millorar molt el màrqueting, la comunicació, però el producte està fet amb amor, amb consciència, és extremadament poderós, d’una qualitat excepcional. Les empreses tenim altibaixos i passem crisis, però a nosaltres el que ens ha mantingut sempre ha estat la qualitat del producte. D’empresa se’n creen moltes però són poques les que sobreviuen. A més, en un context de tanta competitivitat i on és impossible competir en preu, cal tenir la màxima qualitat. Nosaltres venem molt a Àsia, i ho fem perquè ens valoren la qualitat i també la tradició, en el sentit de les fórmules que fem servir, algunes amb segles d’història o un oli que ja feien servir els romans…

Ha d’haver-hi un relat

Sí però ha de ser autèntic. Les empreses tenen karma i una empresa que diu mentides s’ensorra. En el vell paradigma es deien moltes mentides.

Quan parles del karma empresarial, estàs atribuint a l’empresa unes qualitats humanes

L’empresa és un macroorganisme humà. L’empresa no la fan els diners sinó les persones. Pots tenir molts diners i no tenir una empresa. No sols és capital. Per això l’empresa és com un cos humà, amb un cap, un cor, unes cames, és un organisme viu i que té una dimensió microcòsmica i macrocòsmica. Té molt a veure amb les persones que la composen, la seva formació acadèmica però també moral i espiritual. Per això dic que tenen karma: si tu et dediques a fer mal a la gent, encara que guanyis molts diners, tard o d’hora cauràs. Per contra, si fas una empresa ètica, que tractes bé la gent, amb un servei de molta qualitat, amb coherència, l’empresa durarà, estarà protegida. Fins i tot si el lloc de treball és maco: a Alqvimia un expert en fengshui ha determinat cada espai de treball perquè la gent s’hi trobi bé. M’agrada pensar així. Tot canvia, tot neix i mor, però si una empresa encaixa amb el nou paradigma té més possibilitat de sobreviure.

A partir del teu aprenentatge, què recomanaries a una empresa que vulgui progressar en la seva responsabilitat social?

El vell paradigma està desfasat; el capitalisme salvatge no té futur. Per això, crear una empresa del nou paradigma és crear una empresa de futur. És positiu per a l’empresari perquè serà més feliç -i no es pot ser un empresari amargat- i per a l’equip, que serà més feliç i més productiu.

I el mercat ho premiarà?

Jo crec que sí. El consumidor cada vegada ho valora més. Si per fer un producte, encara que sigui barat, hi ha hagut treball infantil, jo no el compro. La gent cada cop s’informa més de les coses. El nou paradigma és el futur. El vell paradigma ens aboca a la destrucció del Planeta.

Cal seleccionar molt bé el personal, per estar alineat, perquè si tens elements tòxics ho tens perdut. Especialment els càrrecs intermedis, que han d’estar molt alineats amb la visió i els valors de l’empresa. I després cal molta formació contínua i espais de comunicació i convivència per reforçar l’esperit del nou paradigma, espais on nosaltres cada tres mesos parlem de l’empresa, caminem, meditem, ens abracem… Crees uns vincles molt humans que davant d’un ordinador no apareixen. Hem de prendre consciència que si vols transformar la societat primer t’has de transformar tu mateix, i això vol dir fer un treball interior: si tu estàs completament neuròtic, egoista, avariciós, no pots entrar en el nou paradigma. Primer has de fer una neteja, una presa de consciència, entendre que no ets feliç amb la vida que portes.

El lideratge de l’empresa del nou paradigma necessita un fons d’espiritualitat?

Espiritualitat no és religió sinó treballar des del no-egoisme. El vell paradigma és tot per a mi, jo sóc l’únic important, jo, jo i jo. Aquest model provoca avarícia i la crisi que hem tingut ha estat una crisi d’avarícia fonamentalment. El nou paradigma és posar el nosaltres per davant, és entendre que jo seré feliç si tots els altres són feliços, assumir que jo no puc ser feliç si tots els que tinc al costat pateixen. La veritable riquesa és aquella que creix quan es comparteix.

Parles de nou paradigma desacomplexadament.

A què et refereixes? Intentar que les empreses guanyin rendibilitat respectant alhora les persones que conformen l’organització: la integritat, el benestar i la felicitat. Tots tenim dret a créixer com a persones i com a professionals en un medi satisfactori i tu has de donar oportunitats per a poder créixer en els dos sentits. A mi m’agrada demostrar que això, a més, és rendible, evidenciar que podem gestionar les empreses d’una manera més humana, més ecològica i que això augmenta els beneficis perquè un treballador feliç produeix més que un treballador infeliç. Explotar els treballadors, estressar-los, és el vell paradigma.

S’està perdent la por a parlar d’empresa feliç.

Anem cap aquí, és tot un moviment que ens va arribant. Si grans empreses americanes fan mindfulness, que sorgeix de la Harvard Business School, vol dir que ens estem adonant que si tens persones centrades, serenes, emocionalment equilibrades, pots treballar molt més a gust que envoltant de persones neuròtiques, competitives i egoistes. Pensa que avui un 70% dels treballadors a l’estat espanyol són infeliços en el seu lloc de treball. Jo associo felicitat a productivitat.

Com podem avançar-hi?

El nou paradigma de l’empresa es basa en que aquesta no és sols el capital sinó que posa per davant l’ésser humà. Per fer l’empresa has de saber alinear les persones amb una visió que sigui -lògicament- del nou paradigma. Una de les feines és contractar persones que estiguin alineades amb el nou paradigma i el problema és que encara no hi ha agències de selecció de personal que permetin seleccionar amb aquest criteri. El benefici de l’empresa no ve de pagar salaris de misèria sinó de tenir empleats feliços i implicats, que puguin créixer dins de l’empresa.

Falta l’ecosistema?

Clar, tots hem de remar cap aquí. Si jo tinc una missió i una visió de nou paradigma, no pot ser que tinguis unes persones sense uns valors alineats. Necessites uns professionals que entenguin això. Si és així també es pot alinear millor de baix cap a dalt, sabent què pensa la gent de l’organització. Les persones de l’organització també ho han de compartir, si hi ha gent que se situen en el mínim esforç frenen el carro.

Calen més empreses tractor, calen iniciatives en l’espai públic, o senzillament la consciència global ja creix i ens hi porta?

És una combinació de tot. El paper de lideratge de les empreses, siguin convencionals o socials, és central. I si l’Administració ho potenciés seria molt important, en la línia del que ha estat el Pla Nacional de Valors de Catalunya, que va ser una experiència extraordinària, amb la feina de més de 500 persones. Ha estat un somni, un procés molt potent, però ara s’hauria de materialitzar i no l’hem sabut baixar a la societat, transformar-lo en un moviment, crear comitès comarcals, per exemple… També seria molt important el paper de les escoles de negoci: si et transmeten que cal aixafar l’altre, com es fa ara, no ajuda a canviar el model. Cal més win-win. Cal canviar la cultura empresarial.

Com vius la relació de l’empresa amb el territori? És important estar a Tortellà?

Quan vaig crear l’empresa volia demostrar que és possible crear riquesa des de la natura, sense fer malbé res. El problema de l’economia del vell paradigma és que és destructiva i extractiva. Vaig proposar-me fer servir el mínim de plàstics, amb l’excepció de les que van al bany que no et deixen fer servir vidre. Amb els enviaments de comerç electrònic tampoc usem embolcalls de plàstic.

Parles d’eros a l’empresa. Com ha de percebre aquesta sensibilitat un client?

Això és la comunicació de la marca. Simon Sinek parla de què ha de comunicar una marca. La majoria comuniquem el producte però cal que la marca el transcendeixi: has de vendre la visió i l’emoció. La missió d’Alqvimia és ajudar a crear un món millor i això forma part de l’ADN de l’equip i és el que hauríem de transmetre als nostres consumidors finals, no com de bona és la nostra crema antienvelliment. Això és un canvi de cultura empresarial. L’èxit d’empreses com Apple és aquest: no vendre ordinadors sinó la màgia de la tecnologia, una visió de la tecnologia que ajuda a millorar el món. Per això, la comunicació de les empreses ha de canviar: hem d’anar més a comunicar l’esperit que no el producte, que no deixa de ser una manifestació de l’esperit. Des de fa anys estem en fase d’expansió de la filosofia de la marca, amb els nostres valors de perfecció, de salut, d’ecologia.

Gràcies, Idili, ens ha agradat poder contribuir a divulgar la filosofia empresarial d’Alqvimia.
25 d’abril 2018
Josep Maria Canyelles